Per què m’agrada fer de periodista i no ho canviava per res del món, part 1

“Per què has tornat?” “No estaves bé allà?” “Vols dir que no la has cagat tornant?” Si cada vegada que m’haguessin fet una d’aquestes preguntes hagués cobrat un cèntim per resposta, ara tindría… uns sis euros amb 37 cèntims. I sí, tinc un “clica” d’aquells.

Un Clica.

Toni Cantó, els toros, la ètica, la política i la seva hipocresía

“Una part de toros, una part d’ètica i una part de política. Agitar en una coctelera, passar-ho pel sedàs i guarnir amb un discurs d’esquerres i no nacionalista”. 

Aquest còctel el podríem anomenar “Toni Cantó”. I tindría un gust de mil dimonis. 

Tot just acabo de veure el vídeo de l’ex-actor passat a polític defensant la ILP perque els toros passin a ser “d’interès nacional” i gairebé fonc els ploms de casa del cabreig que m’ha entrat. 

Però abans d’entrar al fons de la qüestió, us animo, per si encara no l’heu vist, que feu un cop d’ull al vídeo:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=m-lISqauQT0

Si el Toni Cantó ja era dolent com a actor, com a orador es cobreix de glòria. Per no dir de merda. 

El President Mas i jo.

Ara / Pere Tordera

Fa poc m’he hagut d’enfrontar a una de les situacions més desagradables des que sóc a Austràlia: em van fer fora de casa, vaig ser acollit per familia de llaços llunyans que tinc a prop a Sydney i per això la meva família i jo no ens vam entendre i vam tenir certes discussions de les quals no entraré en detalls ara mateix, i per postres a la mateixa setmana també em fan fer fora de la feina que em permetía pagar-me un lloguer amb tranquil·litat. És a dir, les he passat putes. M’he trobat sol i en alguna ocasió he pensat d’enviar-ho tot a la merda i tornar a casa abans del març.

Però aquest post no és per explicar-vos fil per randa què ha passat, amb tota la èpica que pugui haver, ni per llepar-me les ferides en públic – això ja ho faig en privat – , sinó que més que res ho trobo del tot adient per fer una analogía entre el que m’ha passat durant aquests dies i el que ha passat amb la jornada electoral aquesta nit passada (per a mi, aquest matí mateix) amb el President Mas i CiU en general.

Encara que sé que us atrau més el morbo de sentir el comentari esfereidor de com m’han fet fora de casa i de la feina que no pas que us expliqui la obvietat sobre el President Mas, us foteu i espereu a que escrigui el llibre. I el compreu i em feu una mica més ric, si us plau.

Encore (o com es diu en català: No n’hi ha prou!)

Ja fa més d’un any que no he actualitzat el bloc i això al final s’acaba notant. No estic parlant tant pel que fa a les estadístiques, que és una cosa que ara mateix me la bufa bastant perque sé que això ho esteu llegint els familiars i els amics de tota la vida (tret quan dic que posaré pasta per la Marató, aleshores sou uns més), però sí que dic que es nota perque al final ho acabo necessitant. Per altra banda, no tenia gaire coses a dir, tret de “estic deprimit”, “vull tornar a casa”, “Brisbane és una merda” i “Què cony he vingut a fer jo aquí?”, que ha sigut més aviat el meu estat d’ànim des de l’estiu austral (estem parlant de finals de setembre fins a finals de març…) fins que vaig arribar a Sydney. A veure, tot i que tenir aquest tipus de sentiments és totalment legítim, però sempre amb moderació, no és gens aconsellable anar-los deixant anar per les xarxes socials alegrement o pel teu bloc. Si algú necessita ajuda, sempre se li pot donar ajuda, però la gent tendeix a evitar als que sempre es queixen.

Col·laborant amb MiLLoringliX (2)

Es veu que el Marphille s’ha enrotllat i en comptes de fer tres posts sobre anglès australià ha llençat la casa per la finestra i ha decidit fer la “setmana australiana”, com el Corte Inglès.

Així que aprofiteu per veure el segon post de la sèrie “No worries, mate!“

Col·laborant amb MiLLoringiX

El Carles Roca-Font, aka @marphille és un tio que entén bé el mundillo internauta i del 2.0 com pocs. Des que estic a Austràlia li vaig dir de fer una entrada al seu bloc de nanolliçons d’anglès MiLLoringlix, però no ho he pogut fer realitat fins aquesta setmana per diversos motius (mandra, estudis, mandra, feina, mandra, canvi de casa…), però finalment el post ha caigut i el podeu gaudir si cliqueu aquí. De fet, no serà només un post, sinó tota la setmana la dedica a Austràlia. I és que l’anglès australià, fora conyes, és més aviat un idioma a part que no pas un simple dialecte.

Espero que us agradi!

Dimarts, 19 de Juliol de 2011