Monthly Archives: Març 2007

Intercontinentals per terra

Crec que en aquesta vida he tingut més sort que qualsevol altra cosa. Per exemple: tinc la gran sort de ser de Sabadell i per tant puc triar entre RENFE i Ferrocarrils per poder venir a Barcelona. Per tots aquells que no viviu a Sabadell respondreu sens dubte que Ferrocarrils és molt millor. I de fet teniu raó, ja que a nivell d’infraestructures i organització és impecable. Encara que paradoxalment és més ràpid RENFE quan sol funcionar. Dic paradoxalment perque ja sembla que estem resignats a que RENFE no funcioni un dia sí i l’altre també.
Com diríen els Monty Python: i ara una cosa totalment diferent. Ara farà una setmana que es va reunir la plana major de la societat civil catalana per reclamar que l’Aeroport del Prat sigui intercontinental. Un acte de pressió totalment necessari, ja que tots sabem que Barcelona és un motor de desenvolupament dins de l’arc mediterrani que cal connectar amb altres capitals mundials de manera directa, ja que cada vegada que el negociant de torn ha d’anar a firmar un contracte a, per exemple, Singapur, a vegades ha de fer fins a quatre escales, perdent un munt de temps i diners que podríen haver-se estalviat si el vol haguès sigut directe des de Barcelona.
Ves per on! Això em recorda que cada vegada que cada vegada que he d’anar a la facultat he de trigar, com a mínim, tres quarts d’hora per recorrer 24 kilómetres.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

La renovacio de la radio

Quan aquesta setmana passada se li va donar el Premi Blanquerna al millor comunicador de l’any a l’equip de “Polònia” vaig pensar que per fí s’havia trencat el malefici que feia que els programes estrella de la ràdio s’estrellessin a la televisió. Aquest malefici ens acompanyava des de feia uns quants anys, una dècada m’atreveixo a dir. Almenys en la meva memòria selectiva de 20 anys no hi ha cap programa televisiu nascut d’un format radiofònic que haguès tingut èxit.
Això no és una cosa que hagi passat a altres països. Per exemple al Regne Unit una gran part de les sèries de televisió, així com també de l’imaginari col·lectiu britànic (del que mamem indirectament a la posmodernitat) han sortit a partir d’espais a la ràdio, com ara “La guia de l’autoestopista galàctic” o la actual comèdia d’èxit “Little Britain”.
Jo sóc dels qui pensa que si la ràdio a Espanya no ha funcionat durant els últims 20 anys és perque té complexe davant la televisió. Un complexe que ha sigut adquirit per les subvencions irrisòries i pel fet que tele i ràdio no formen un cos unitari tot i ser de la mateixa corporació, així també perque durant tot aquest temps s’ha contemplat la ràdio com un cementiri d’elefants. Crec que ja és hora que la ràdio torni a despertar i a oferir espais atractius per a la gent jove.

Deixa un comentari

Filed under facultat de comunicació blanquerna, ràdio a espanya