Tag Archives: ARA

El President Mas i jo.

Ara / Pere Tordera

Fa poc m’he hagut d’enfrontar a una de les situacions més desagradables des que sóc a Austràlia: em van fer fora de casa, vaig ser acollit per familia de llaços llunyans que tinc a prop a Sydney i per això la meva família i jo no ens vam entendre i vam tenir certes discussions de les quals no entraré en detalls ara mateix, i per postres a la mateixa setmana també em fan fer fora de la feina que em permetía pagar-me un lloguer amb tranquil·litat. És a dir, les he passat putes. M’he trobat sol i en alguna ocasió he pensat d’enviar-ho tot a la merda i tornar a casa abans del març.

Però aquest post no és per explicar-vos fil per randa què ha passat, amb tota la èpica que pugui haver, ni per llepar-me les ferides en públic – això ja ho faig en privat – , sinó que més que res ho trobo del tot adient per fer una analogía entre el que m’ha passat durant aquests dies i el que ha passat amb la jornada electoral aquesta nit passada (per a mi, aquest matí mateix) amb el President Mas i CiU en general.

Encara que sé que us atrau més el morbo de sentir el comentari esfereidor de com m’han fet fora de casa i de la feina que no pas que us expliqui la obvietat sobre el President Mas, us foteu i espereu a que escrigui el llibre. I el compreu i em feu una mica més ric, si us plau. Continua llegint

Anuncis

9 comentaris

Filed under Australia, Cagades en la puta mare que els va parir., politiqueig, Retrats

L’últim exemplar de l’ARA

En enero del 2007, en un coloquio privado dentro del foro económico mundial de Davos (…) Sulzberger [Arthur Ochs Sulzberger Jr., editor del New York Times]dijo que no sabía si el periódico seguiría estando todavía en los quioscos dentro de cinco años, y sorprendió a su ya atónito auditorio al añadir: “¿Sabéis qué? No me importa”.

Aquesta anècdota la recull Vittorio Sabadin, exsubdirector adjunt del diari italià “La Stampa”, al llibre “El último Ejemplar del New York Times. El futuro de los periódicos en papel” (Editorial Sol90º, 2007), publicat a Itàlia poc després que Sulzberger deixava als seus oients “con el culo torcío”, com dirien els de Muchachada. Que l’editor del diari amb més reputació del món mundial no li importi que el producte que fa arribi al seu destinatari imprés en un paper o a través de la pantalla de l’ordinador significa que el diari tal qual cóm el coneixem avui dia o canvia radicalment o mor. I encara més si insisteix amb el tema de matar la edició en paper un parell de vegades més.

Continua llegint

2 comentaris

Filed under Periodisme