Per què m’agrada fer de periodista i no ho canviava per res del món, part 1

“Per què has tornat?” “No estaves bé allà?” “Vols dir que no la has cagat tornant?” Si cada vegada que m’haguessin fet una d’aquestes preguntes hagués cobrat un cèntim per resposta, ara tindría… uns sis euros amb 37 cèntims. I sí, tinc un “clica” d’aquells.

img_529_fc730e9ed42b1bb39127acc12fcfb5b7_1

Un Clica.

Però tampoc exagerem (i ho dic pels qui pregunten, no per això dels sis euros). Que jo hagi tornat quan estem al punt àlgid de sortides migratòries a l’estranger, i enmig d’un context de crisi important, no vol dir que no tingui capacitat de sortir-me’n. Sinó tot el contrari. De més putes me n’he sortit quan era allà sota i, de fet, ara que he tornat a la Terra (la Terra catalana vull dir) em sento més feliç (sí, sí, feliç!) que quan era a Brisbane o a Sydney. No vull dir que amb això allà jo estava deprimit o trist, tot i que també vaig tenir les meves èpoques, però vull dir que aquí estic més al meu ambient. Estic en la meva salsa. Figuerola a la Catalana amb salsa Romesco (i pebrots, això que no falti mai).

Des que he arribat he canviat els “vodka-lime-sodas”, els llums estroboscòpics i els borratxos de les discoteques on treballava pels micros, els processadors de text i pels companys periodistes. I això és una cosa que em posa de molt bon humor. Sí, és cert, podría haver intentat aconseguir tenir una feina de periodista a Austràlia. Però del dir-ho al fer-ho hi ha un tros llarg. Si voleu, envieu-me un email i us ho explico.

I és que jo aspiro a viure d’explicar què passa, perque així també ho puc viure de més a prop i així no només podré dir als meus fills i als meus nets “jo vaig ser allà”, sinó també “i vaig escriure cóm va anar”. Si ja faig de la meva curiositat una manera de viure, també vull que sigui una manera de guanyar-me la vida. És més, la feina que jo he escollit i, repeteixo, amb la que em vull guanyar les garrofes m’hi obliga, a ser curiós. M’obliga a voler saber més i més per després haver-ho d’explicar millor que ningú. I com que sóc mandrós de mena, aquesta feina també em va com anell al dit, perque m’obliga a espavilar-me.

Sí, teniu raó també. És totalment cert que la realitat de l’ofici és trista, només s’ha de mirar per les xarxes socials dels comités d’empresa de diversos mitjans els acomiadaments que s’estan produïnt. Perque això rarament surt als mitjans, i quan surt, acostuma a ser al mitjà del grup contrari com una manera d’escarni quan a la vegada aquest grup també està fent acomiadaments en massa. Suposo que ja sabeu de quins grups em refereixo (EheCCMA!. EhemGodó!).

I no parlarem de la manera de com es prepara la informació en certs mitjans.

Però per altra banda, cal reconèixer que tot i les dificultats, sempre hi ha hagut i sempre hi haurà gent que parlarà del que passa al món sense cap tipus de censura ni tergiversació.

En fí, que m’estic anant per les branques.

El fet és que últimament les coses no m’estan anant gens malament havent escollit aquesta professió. Encara no estic guanyant diners – bé sí, pocs i encara no me’ls he guanyat del tot – però estic fent una cosa que realment m’agrada i que m’apassiona molt més que no pas haver de retirar gots de la pista de ball d’una discoteca els caps de setmana. Que sí, que era Austràlia i tot el que tu vulguis. Però per molt Austràlia que fos, per a mí no hi veia gaire més futur que guanyar-m’hi la vida en discoteques i clubs. I tot i que és una feina molt digna, no hauria sigut feliç a llarg plaç guanyant me la vida en el món de la hostelería, sobretot després que hagi passat per una llicenciatura en periodisme en una universitat privada i per un màster a l’estranger. Digueu-me classista o el que vulgueu, però jo aspiro a més, encara que allà em paguessin en una setmana el que aquí es cobra per un mes.

Que no, joder. Que jo no em venc per un plat de llentíes. Literalment.

_DSC7287

Per una pota de pernil ibèric “5 Jotas”, sí.

Però els australians no tenen pernil. Se siente!

Jamón, orgullo español! Jodeos canguros!

Jamón, orgullo español! Jodeos canguros!

Anuncis

1 comentari

Filed under Periodisme

One response to “Per què m’agrada fer de periodista i no ho canviava per res del món, part 1

  1. Elena Zafra

    Molt gran Figuerola! És veritat que hem de lluitar per treballar en el que volem però la lluita val la pena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s