Toni Cantó, els toros, la ètica, la política i la seva hipocresía

“Una part de toros, una part d’ètica i una part de política. Agitar en una coctelera, passar-ho pel sedàs i guarnir amb un discurs d’esquerres i no nacionalista”. 

Aquest còctel el podríem anomenar “Toni Cantó”. I tindría un gust de mil dimonis. 

Tot just acabo de veure el vídeo de l’ex-actor passat a polític defensant la ILP perque els toros passin a ser “d’interès nacional” i gairebé fonc els ploms de casa del cabreig que m’ha entrat. 

Però abans d’entrar al fons de la qüestió, us animo, per si encara no l’heu vist, que feu un cop d’ull al vídeo:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=m-lISqauQT0

Si el Toni Cantó ja era dolent com a actor, com a orador es cobreix de glòria. Per no dir de merda. 

Però abans d’anar a mossegar la iugular del Sr. diputat per Alacant, anem a pams i fem-nos unes quantes preguntes…

1- Els animals tenen drets? Doncs aquí, per molt que em dolgui, li he de donar la raó al Toni Cantó. Els animals, politicament parlant, no tenen drets. Per molt que els hi dolgui als naturalistes. Repeteixo, els animals no tenen uns drets establerts com sí que els tenim les persones, reflectits en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1949, carta fundacional de les Nacions Unides i la base de la gran majoría de constitucions i cossos legislatius de mig món. Per no dir que els Drets Humans es complementen amb els drets constitucionals i/o legislatius de cada estat. Els animals, per aquesta banda, no tenen res a pelar. 

2- Però tot i que no tinguin drets, tindràn dret a la vida, almenys! Doncs ni per aquí, senyors. Un servidor, sense anar més lluny, menja hamburgueses, bistecs i pernil i tot això ha de venir per alguna banda. Si els animals tinguessin dret a la vida tots hauriem de ser vegetarians a la força, amb totes les coses bones i dolentes que comporta, però per ara, ho sento porquet, ho sento vaqueta, ho sento vedellet i ho sento gallineta, però jo vull la vostra carn!

3- Aleshores, matar animals és ètic? Aquí ja entrem en terreny pantanós. Si matar a una persona és, a més a més d’un crim, antimoral i antiètic, matar un animal és igual de antiètic o igual d’antimoral? O menys, perque els animals no tenen dret? O més, perque precisament hem de tenir compassió d’aquells qui no tenen drets? La meva posició és que jo menjo carn, i per que jo pugui menjar a gust una pota de pernil o un pollastre a l’ast, l’animal no pot estar viu, sinó que s’ha de matar. Però el que jo no faría de cap de les maneres, si he de matar a un animal per menjar-me’l, és fer pagar entrada per veure cóm el mato. O encara menys, fer pagar entrada no només per veure cóm el mato, sinó cóm el torturo abans d’una manera totalment innecessària per aconseguir el meu objectiu (que és menjar-me una hamburguesa, no clavar-li banderilles a una vaca i fer-la passar per sota el capot per dir “oooole”)

Menjar hamburgueses o rabo de toro és una cosa. Fer de la tortura a un animal un negoci és de fills de puta. A més a més, què s’acaba menjant del toro una vegada es mata al ruedo? 

No perque un animal no tingui drets vol dir que hem de fer no només un espectacle, sinó un negoci del patiment i l’escarni públic d’un animal.

També m’ha recordat, ara que fa poc he vist Django Unchained i Lincoln, amb tot el tema de quí té i qui no té drets, aleshores ja es podía veure quin amo era un fill de puta i qui no, només amb el tracte que li donava als seus esclaus negres. 

I com deia Mahatma Gandhi: “Un país, una civilització es pot jutjar per la forma en què tracta als seus animals”. I amb elements com el Toni Cantó, anem arreglats, encara que al final digui que “maltractar animals ens fa menys humans”… i d’aquesta manera no fa res més que convertir la seva defensa de la ILP que permetrà torturar i matar toros en un exercici de cinisme descomunal. I encara diría més: l’he trobat digne (i ara cauré en la anomenada “Llei de Godwin”) del cinisme del fill de puta que va inventar la burocràcia imperant als camps de concentració Nazis, on tots els actors tenien una feina perfectament establerta i, per tant, a la hora del judici de Nüremberg aquests senyors podríen dir que “només seguíen ordres”, deslliurant-se del seu vincle ètic amb el que estaven fent, que no era res més que cometre una massacre. Una prova és l’inventor del gas Zyklon-8, el verí que es va fer servir a les càmeres de gas. Als judicis de Nüremberg ell va declarar que se’l va contractar per fer un bon producte, i que l’ús que en fessin els Nazis no era cosa seva. 

De la mateixa manera que un torero també pot declarar que: “No, miri, jo és que torejo toros: els hi clavo banderilles, els hi passo el capote, els meus companys a dalt de cavall els piquen i al final jo els mato, si puc a la primera amb una estocada. Si volem matar el toro, clar que ho podem fer més ràpid i indolor, però com que són animals i no tenen drets, doncs…” i quedar-se tan panxo. I encara pot dir aquella merda que és un art i totes aquelles coses que em venen vomitera.

Per cert, per portar la ètica a la política… en comptes de portar-ho en un terreny com és el de les corrides de toros i per fer-ne apología, podríes haver-ho fet per denunciar els casos de corrupció que creixen al teu voltant, cabrón. 

Anuncis

6 comentaris

Filed under Uncategorized

6 responses to “Toni Cantó, els toros, la ètica, la política i la seva hipocresía

  1. Hola Marc,
    L’article 337 del codi penal espanyol diu: ““Los que maltrataren con ensañamiento e injustificadamente a animales domésticos causándoles la muerte o provocándoles lesiones que produzcan un grave menoscabo físico serán castigados con la pena de prisión de tres meses a un año e inhabilitación especial de uno a tres años para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales.” I aquesta llei espanyola té equivalents en la majoria de codis penals del món.
    Per tant, el animals sí tenen drets.

    • Marc Figuerola Delgado

      Una cosa és que se’ns castigui per maltractar animals i l’altra és que els animals tinguin drets. Sembla estúpid i terriblement burocràtic, però un animal si te drets, ha de ser conscient que els té i que els pot exercir. De què serveix tenir drets si no els pots fer servir? (I a partir d’aquí també entraríem en el tema de l’avortament i el dret a la vida, etc…)

  2. jo

    la senyora Parks tampoc tenia dret a seure al seient dels blancs i bé que ara ens sembla una aberració que no pogués, oi Marc?

  3. què es pot esperar d’una “persona” que va aprofitar el comunicat sobre la mort de la seva filla de 18 anys per fer publicitat de l’obra de teatre que feia en aquell moment ? Si té nul·la sensibilitat per qui més hauria d’estimar-se al món, preteneu que en tingui per un brau?

  4. L’argument de Toni Cantó de que per tenir drets s’ha de tenir consciència no te solta ni volta. Hi han persones que malauradament no tenen consciència per culpa de malalties, accidents o discapacitats cròniques i no per això tenen menys drets que la resta ni son animals. Estic segur que si demà tots els supermercats deixessin de vendre carn no es moriria ningú de gana, sinó que tots canviaríem d’hàbits. Opino que els animals tenen com a mínim el mateix dret a la vida que nosaltres i no som ningú per dir que no per molt que siguem la espècie dominant, però potser ja va sent hora que apart de dominar siguem intel·ligents i no uns neardentals com aquest actor frustrat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s