Tag Archives: Sabadell

Ràdio Sabadell 94.6fm busca nou director… O no. O sí, però amb el mateix Estil.

Actualització:

Aquí teniu el link al PDF on hi ha la convocatòria: http://ca.sabadell.cat/Seleccio/d/Bases%20director_CASSLU.pdf

Des que sóc membre del Col·legi de Periodistes que m’he convertit en un ionqui d’apuntar-me als cursos que fan. Vaig a la web, miro quins estan disponibles i vinga, fot-li que són cursos que me’ls paga el SOC i són gratis i molen que t’hi cagues i són chachi pirulis i també puc accedir a la borsa de treball i… ui.

Ara que ho dius, això de la borsa de treball. Avui m’he trobat amb això:

Captura de pantalla 2013-05-21 a les 12.55.38

Continua llegint

1 comentari

Filed under Periodisme

La Iaia Carolina és centenària!

La meva Iaia Carolina va nèixer el 1 de novembre de 1910, tot just dos dies després que es fundés la CNT a Barcelona i enmig d’una vaga general indefinida a Sabadell. Però això tan li feia, perque va nèixer a Castellar.

Sempre m’explicava que quan tenia sis anys i anava cap a casa va trobar-se amb un cotxe pel camí. Quan ho va explicar a casa no se la van voler creure. I dos anys més tard va veure el primer avió que volava per sobre de Catalunya, que va passar per sobre de Sant Julià d’Altura, on vivia aleshores.

La Iaia Carolina ha viscut la monarquía d’Alfons XIII durant la seva infantesa, la República durant la seva joventut, la Guerra Civil durant el seu pas a la vida adulta i ha sobreviscut a 40 llargs anys de franquisme. Va viure la apertura amb moltes ganes, va veure cóm es restauraven els drets i l’autogovern del seu poble… I encara sort que últimament no se n’adona gaire del que passa, tant en política com en general, perque segur que, coneixent-la com era quan tenia la llucidesa suficient com per saber què posaven a la tele, posaria el crit al cel.

La Iaia Carolina ha sigut una dona forta fins fa poc. Les circumstàncies de la vida i una embòlia pulmonar (un ensurt que vam pensar que no en sortiria) ara fa dos anys la han postrat en una cadira de rodes sense poder sortir de casa. Però amb 85 anys es negava a portar bastó quan la gent el començava a fer servir als 60, i encara anava al Mercat Central, a un kilómetre i pico de casa, a fer la compra cada setmana. I encara tenia temps de fer de cangur dels meus germans, quan jo encara no havia nascut, i emportar-se’ls al Cinema Imperial a veure “La guerra de las galaxias” o “2001. Una odisea en el espacio”. Pel que fa a mi, cada dissabte al vespre, quan tornava de l’esplai, els meus pares sopaven fora i a mi m’enviaven a sopar amb la Iaia Carolina. Si he de ser sincer, a mi no em feia gaire gràcia, però me n’oblidava quan em feia bistec amb patates rosses. Quin art que tenia per fer les patates rosses, senyors! Quin art!

La seva flama s’està apagant ara, però. Sobretot des d’aquell ensurt. Una embòlia pulmonar ja és prou greu per qualsevol però per una persona de 97 anys… Però se’n va sortir, i quan va tornar a casa va dir amb una patxorra impressionant que ens va fer esclafir de riure a tots: “Jo m’espero encara un parell d’anys, que l’Alcalde m’ha de donar un ram de flors!”.

I, efectivament, ahir va venir l’Alcalde de Sabadell a casa seva a donar-li el seu ram de flors. Va ser de les coses més entranyables que he viscut en temps. Tot s’ha de dir: no sóc gaire fan del Bustos, però no cada dia es fan 100 anys i vé l’Alcalde per portar-te un ram de flors a casa i anomenar-te “filla predilecta” de la ciutat on has viscut gairebé tota la vida.

Iaia Carolina, per molts anys!

1 comentari

Filed under Família, Retrats

Que sigui un “Sí” o un “No”, però que vagin a votar!

Primerament, voldría felicitar a les diverses plataformes ciutadanes que han organitzat les votacions de les consultes d’ahir. Felicitats. Heu fet una feina ben feta i heu aconseguit que avui es parli més de democràcia i menys d’enfrontaments amb feixistes als mitjans de comunicació.

Després també voldría queixar-me de l’actitud, tant de Alfons López-Tena cóm d’Uriel Bertrán, que han començat a passar-se la patata calenta sobre el tema de la participació d’ahir, que ara en parlaré. Segurament una gran part de la gent que va anar a votar ahir, independentment del que van votar, hauría volgut que aquesta disputa s’hagués fet a porta tancada, per mòbil, per messenger o cóm es vulgui fer però que les conclusions haguessin sigut unitàries. A les consultes no s’hi presenta cap partit, i per tant, tampoc crec que calgui marcar paquet. O follem tots, o la puta va al riu.

I en aquest cas, jo crec que la puta se’n va de pet al riu. Continua llegint

3 comentaris

Filed under politiqueig