El President Mas i jo.

Ara / Pere Tordera

Fa poc m’he hagut d’enfrontar a una de les situacions més desagradables des que sóc a Austràlia: em van fer fora de casa, vaig ser acollit per familia de llaços llunyans que tinc a prop a Sydney i per això la meva família i jo no ens vam entendre i vam tenir certes discussions de les quals no entraré en detalls ara mateix, i per postres a la mateixa setmana també em fan fer fora de la feina que em permetía pagar-me un lloguer amb tranquil·litat. És a dir, les he passat putes. M’he trobat sol i en alguna ocasió he pensat d’enviar-ho tot a la merda i tornar a casa abans del març.

Però aquest post no és per explicar-vos fil per randa què ha passat, amb tota la èpica que pugui haver, ni per llepar-me les ferides en públic – això ja ho faig en privat – , sinó que més que res ho trobo del tot adient per fer una analogía entre el que m’ha passat durant aquests dies i el que ha passat amb la jornada electoral aquesta nit passada (per a mi, aquest matí mateix) amb el President Mas i CiU en general.

Encara que sé que us atrau més el morbo de sentir el comentari esfereidor de com m’han fet fora de casa i de la feina que no pas que us expliqui la obvietat sobre el President Mas, us foteu i espereu a que escrigui el llibre. I el compreu i em feu una mica més ric, si us plau.