Monthly Archives: Març 2009

Els mateixos actes, la mateixa hipocresía.

Encara persisteixen a la ment de tots nosaltres -i estic convençut que hi seran durant molt de temps- les imatges que els mitjans van anar publicant entre el 17 i el 18 de març sobre les càrregues que van fer els Mossos d’Esquadra als estudiants a Plaça Universitat i a les Rambles. Encara que si dic que només van ser contra els estudiants em quedo curt, perque hi van haver fabes per tothom: periodistes, gent que passava per allà i fins i tot a un pobre nano de 10 anys i la seva família. Concentració dels periodistes en contra de les càrregues indiscriminades dels mossos

En aquest post no penso dir res sobre el Pla Bolonya, ja que ara mateix no sé si és la salvació o la espasa de Dàmocles sobre la Universitat catalana. A la privada, on jo vaig, no se n’ha parlat gaire del tema i, si bé és cert que tots els professors diuen que és un pla de puta mare jo encara no hi veig l’aigua clara… Falta informació. Però sí que vull parlar d’una altre fet de fa exactament 10 anys.
Continua llegint

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Buscant buscant…

…L’home més ric, l’home més ric, per treure’n profit” (Dr. Calypso)

Havia de ser en aquests temps: quan les coses van magres, els valors bursàtils cauen en picat i les empreses van fent fora als seus treballadors alegrement, quan havia de sortir de la facultat (o gairebé, me’n queden unes poques) per tal de buscar-me la vida. Havia de ser justament ara.

Si he de dir la veritat, em sento estafat. No tant sols pel que ha costat la carrera (tant per la pasta cóm per l’esforç que m’hi he deixat), sinó perque els professors s’omplíen la boca de “la era de la comunicació” i de les “grans oportunitats en el periodisme empresarial” quan acabessim la carrera. Però a la hora de la veritat, quan ha petat la crisi de ple, les empreses han decidit retallar despeses per alló més superflu per elles: la comunicació externa.

I és que comunicar-se amb el client o amb un possible client en temps de crisi no és gaire productiu. Tot el contrari, contraproductiu, sobretot en la indústria, el sector secundari que en deien al cole, que és on ha crescut més la demanda d’aquests serveis en els últims anys de bonança econòmica. “Però ara mateix, realment serveix fer un sobreesforç econòmic per pagar a un paio que vagi molestant a la premsa perque ens hem comprat una nova màquina de tallar plexiglas? Val la pena?” deu ser el que estarà pensant ara mateix un empresari del plàstic. De la mateixa manera que a l’empresari que té un laboratori tampoc li importarà massa la seva imatge davant dels mitjans quan hagi de fer fora de la seva empresa a 25 persones. Total, si SEAT està deixant sense sostentació econòmica a més de 500 famílies. I no per això deixaran de baixar les seves accions. Tal i cóm està la crisi…

En fí. Aqui em teniu. Buscant un lloc de treball enmig d’aquest merder…

Ja sabeu...

Ja sabeu...

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized