A mi ja m’han fet fora, vosaltres encara ho podeu canviar!

Quan vaig arribar a Austràlia vaig venir amb la idea de fer el màster i tornar. “Ara que és època de crisi” deien “el millor és invertir en estudis i tornar millor preparat per poder aixecar aquest país”. Així que ara sóc a Austràlia fent un màster en Relacions Internacionals, com sabreu molts de vosaltres. Tenia intenció de quan acabés, podria tornar a casa i trobar una bona feina amb la que pagar-me el pa de cada dia (lo de la hipoteca ho deixem a l’aire, de moment).

Però ara fa unes setmanes, a finals d’abril, davant la situació econòmica que assola l’estat espanyol i davant les notícies que escriuen els articulistes entesos en la matèria econòmica, la meva família em va enviar un mail encoratjant-me a no tornar:

Jo crec doncs, que val mes que et vagis fent a la idea de que el millor es que et busquis una feina fora del nostre país, sigui a Austràlia o sigui en qualsevol altra banda del món (…). Un cop ets a 20.000 km. lluny de casa tampoc es qüestió de tornar a patir gana. Es un consell, crec que bo.”

És dur haver de llegir aquestes paraules que t’ha escrit el teu propi pare. I no crec que a ell li hagi fet gaire gràcia tampoc que m’ho digués. Sé que ho va fer perquè vol el millor pel seu fill, jo tampoc hagués dubtat a escriure una cosa semblant al meu fill si es trobés en la mateixa situació. I des d’aquí li agraeixo el consell.

Però fet i fet, les coses a casa, és cert, no estan per tirar coets. Ni molt menys. Tenim un atur juvenil (de les persones d’entre 16 i 25 anys) de fins al 40%, els dos partits majoritaris al congrés dels diputats ens enganyen i son un focus de corrupció i són les entitats menys democràtiques que hi pot haver en una democràcia. Si les primàries només les voten ells, i els que s’hi presenten és perquè van enxufats! Les lleis que es presenten al congrés només les voten els polítics que hi són i ningú pregunta res a la ciutadania, i els últims responsables de la política en aquest país (alerta, que això m’ho va dir la Montse Capdevila, Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sabadell, PSC) són les grans empreses i els bancs. Això vol dir que els interessos polítics estan supeditats als interessos empresarials i bancaris? Mira noi, malauradament sí.

I és tota aquesta porqueria i més la que ha fet que els meus pares em diguin que a l’exili m’hi puc guanyar millor la vida.

Per això jo també estic indignat.

Indignat, sobretot, perquè els meus pares han fet l’esforç de donar-me una educació pensant-se que podia aconseguir un bon lloc de treball a Catalunya i finalment veuen, i fins i tot m’aconsellen, que el millor que puc fer és exiliar-me.

Indignat perquè sóc d’una generació que abans de la crisi tenia assumida que no trobaria casa a la seva puta vida (no recordeu les protestes del 2007?) i després de la crisi hauré de treballar fins als 67 anys i cotitzar-ne mínim 40 per tenir la pensió complerta (a aquest pas, jo ni de conya), que a més ha quedat reduïda a una broma de mal gust.

Indignat perquè amb l’excusa de la crisi es fan retallades a aspectes socials que no s’haurien de retallar, com ara l’educació, o la sanitat, en comptes de retallar despeses inútils. Com per exemple, els cotxes oficials i els informes inútils. O que amb el sou mensual de certs polítics es pugui mantenir una família en situació d’atur durant uns mesos.

Indignat perquè a la classe política hi impera el nepotisme, l’amiguisme i es mira de treure’n profit de qualsevol manera. I no només entre els partits considerats majoritaris, tan a Catalunya com a l’Estat, una mostra són els 3000 euros que la Generalitat de Catalunya va pagar a la dona del Conseller Primer del moment Josep Bargalló (d’Esquerra) per fer uns peus de foto per una exposició. Això va ser el 2007, 2008 si no me’n recordo malament…

Indignat perquè també (i això va pels que han muntat el ciri entre els hashtags #spanishrevolution i #catalanrevolution) el meu país té un Estatut d’Autonomia votat per tot un poble de la ribera del Mediterrani i retallat per dotze homes sense pietat a una Vil·la (Madrid tècnicament no és una ciutat) a més de 500 km de la costa. I que ens haguem d’empassar coses com ara que no ens tornin els calés que ens deuen de Madrid amb el fons de competitivitat amb els vots a favor d’aquest segrest d’un partit que es fa dir “Catalanista d’esquerres”.

Indignat perquè hi hagi polítics que tot i les seves corrupteles encara vagin donant lliçons de ciutadania.

I també m’indigno per avançat, perquè estic segur que hi haurà algú que al llegir aquesta entrada haurà dit que he “encès el ventilador” amb un to entre despectiu i autoritari. D’això es tracta, la democràcia de tant en quant no? D’encendre el ventilador i que hi entri aire nou!

Per això i per molt més, estic indignat i per això dono ple suport al moviment del 15M i de les acampades arreu de l’estat espanyol i també a l’estranger que s’estan fent. Aquí a Brisbane no tinc clar si al final fem alguna cosa els espanyols i els catalans que hi vivim, però la sensació és que també n’estem fins els pebrots i que això que t’empenyin a viure a l’exili (encara que sigui en un país tan fantàstic com Austràlia) és una merda. Simple, clara i planament, una merda penjada en un cordill.

Bé, si, aquí hi tinc moltes més possibilitats, les rendes són més altes i és un país molt més desenvolupat que Espanya, clar. Però com em va dir una molt bona amiga ara fa un temps parlant pel facebook, “Es que la terra tira molt”.

Ok, potser estic exagerant una mica, però això de deixar de banda tota la experiència per haver de començar de nou és dolorós. No se m’acut cap altra paraula per descriure-ho. I sí, s’arriba a superar quan portes més de mitja vida vivint a on t’has exiliat, però pel camí pateixes.

Així que nens i nenes que esteu acampant o no, però esteu immersos en la jornada de reflexió, us dic que a mi, ara per ara, ja m’han fet fora, d’alguna manera o altra. Però vosaltres lluiteu per canviar tot això, si us plau.

Anuncis

4 comentaris

Filed under Australia, Cagades en la puta mare que els va parir., politiqueig

4 responses to “A mi ja m’han fet fora, vosaltres encara ho podeu canviar!

  1. Doncs ara imaginat’ una cosa mes… imagina’t que ets treballant a l’estranger perquè no et pots guanyar la vida al teu país…. i imagina’t que un partit d’aquí comença a esbombar la idea que ets perillós, que treus la feina als d’aquí, que consumeixes els recursos de la sanitat pública, que portes malalties ja extintes…. que ets delinqüent pel simple fet de ser estranger.

    Doncs això és, fil-per-randa, el que esta fent el PP aquí.
    i guanyara les eleccions. I amb majoria.

  2. Xavi

    Imaginat lo indignats que estem els que no hem estudiat a la Blanquera i els papis no ens han pagat un master milionari i manutenció a Austràlia. Imagina-ho per un moment…

    • Marc Figuerola Delgado

      Sí nen, hi ha qui naixem amb un parterre de roses al cul… Què vols que et digui?

      • mar

        no son les roses al cul, idiota. Es la teva germana que et te de refugiat a casa seva a Brisbane fins que t’independitzis. Tu estas indignat? A mi i a 1000 infermeres mes l’Aznar ens va fotre al carrer l’any 1999 quan va retallar presupost sanitari, o no t’enrecordes? Tio, desperta i posa’t les piles, no tens cap impediment fisic que et dificulti trobar feina del que sigui a Brisbane. Si te n’has d’entornar a Catalunya, fes-te la vasectomia perque el dia que pixis fora de test i tinguis un fill, te l’hauras de menjar. El pitjor, a Catalunya i a Espanya, per desgracia de tots (els qui hi viuen i els qui ens ho mirem amb rabia i llagrimes als ulls) esta per venir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s