L’últim exemplar de l’ARA

En enero del 2007, en un coloquio privado dentro del foro económico mundial de Davos (…) Sulzberger [Arthur Ochs Sulzberger Jr., editor del New York Times]dijo que no sabía si el periódico seguiría estando todavía en los quioscos dentro de cinco años, y sorprendió a su ya atónito auditorio al añadir: “¿Sabéis qué? No me importa”.

Aquesta anècdota la recull Vittorio Sabadin, exsubdirector adjunt del diari italià “La Stampa”, al llibre “El último Ejemplar del New York Times. El futuro de los periódicos en papel” (Editorial Sol90º, 2007), publicat a Itàlia poc després que Sulzberger deixava als seus oients “con el culo torcío”, com dirien els de Muchachada. Que l’editor del diari amb més reputació del món mundial no li importi que el producte que fa arribi al seu destinatari imprés en un paper o a través de la pantalla de l’ordinador significa que el diari tal qual cóm el coneixem avui dia o canvia radicalment o mor. I encara més si insisteix amb el tema de matar la edició en paper un parell de vegades més.

Ahir al vespre vaig assistir a la presentació del nou diari ARA que sortirà al carrer el mateix dia de les eleccions (per qui no ho sàpiga o no se’n recordi, sobretot, són el dia 28 de novembre. Aquell dia cal fer dues coses: comprar l’ARA i anar a votar). El primer en parlar va ser Stephen Dunbar-Johnson, editor de l’International Herald Tribune que, ves per ón, és la edició internacional del New York Times. Dunbar-Johnson va dir: “estem passant de llegir diaris de paper a llegir diaris de continguts”. És a dir: el format en que es presenten les notícies no és el més important. L’important és cóm són les notícies que hi ha en cada format. Perque no pot ser el mateix una notícia impresa en un diari, que té una durada (teòrica) de 24 hores de validesa que una notícia que surti a la web que s’hagi d’actualitzar a mesura que passa un esdeveniment. Molt sovint minut a minut. Crec que d’això es tracta l’ARA. Almenys, és el que ens han estat venent durant aquest temps.

Tot i això, l’ARA ha fet de la edició en paper el seu buc insignia. Almenys, una altra vegada, és el que ens han estat venent tot aquest temps. Una edició en un paper que molta gent ja no hi creu per diverses qüestions i que, ara faré d’advocat del diable, també pot arribar a posar en dubte la viabilitat econòmica del projecte. Tot i això, als accionistes d’ARA se’ls veu molt segurs de l’èxit del producte, encara que potser en aquesta imatge d’èxit que intenten projectar molts també hi veiem una espurna d’heroïsme, que encén una llum de valentía, i, per què no dir-ho, també fa que es projecti una certa ombra de temeritat.

Clar que els hi desitjo la millor sort del món. Clar que compraré l’ARA, de fet  m’he fet subscriptor durant els primers 40 dies. Clar que també desitjo que hi hagi més valents cóm aquests per tal que el gremi periodístic tingui més mitjans per escollir i que això afavoreixi el nostre règim democràtic i el faci més madur.  L’ARA em sembla, de bones a primeres, un producte molt digne que sobrepassa al seu competidor directe per golejada (el pobre Avui, ara d’Hermes, que he de dir que el que van fer va ser una marranada) i que té un plantejament que fa empal·lidir al Conde de Godó i a l’Antonio Asensio. Però tal i cóm està la indústria dels mèdia d’avui dia i veient que els diaris tradicionals no paren de perdre lectors, anunciants i pistonada (i pàgines!) dia rere dia no puc evitar preguntar-me si els propietaris de l’ARA han pensat si continuaran tenint edició en paper d’aquí a cinc anys. De fet, ja hi ha un bloc d’un gurú australià dels mèdia que diu que el 2024 a l’Estat espanyol les rotatives ja seran inservibles. El d’aquest, potser és el cas més sorprenent i que intenta filar més prim Però no és l’únic que ha posat data de defunció als diaris en paper. N’hi ha d’altres.

En el cas que s’ho arribin a plantejar -que espero, m’agradaria que fos d’aquí a uns molts anys-  jo crec que el projecte de l’ARA podria continuar sense paper, només per web i amb la mateixa qualitat. I quan parlo de qualitat, sé de que parlo. He sigut becari, perdó, he tingut la sort de ser becari amb el Bassas a Catalunya Ràdio, amb el Capdevila a la taula del davant i conec a molta gent treballant com a redactors a l’ARA. Amb alguns hi he treballat, amb d’altres he compartit classe, però tots ells són joves i boníssims. Però no puc evitar pensar que la premsa en paper avui dia és una inversió massa costosa

En qualsevol cas, els hi desitjo la millor de les sorts i que l’ARA només sigui la punta de l’iceberg pel que fa la nova manera de fer periodisme en aquest país i, per què no dir-ho, a escala mundial.

Endavant les atxes!

Anuncis

2 comentaris

Filed under Periodisme

2 responses to “L’últim exemplar de l’ARA

  1. Un altre blog més, un altre diari més… también espero que funcione y que no pase como las telenovelas venezolanas que empiezan con suntuosos rodajes en exteriores y terminan con puras locaciones de estudio. Un saludo! Y ya puse un enlace en el meu blog, del teu blog… jeje

  2. Retroenllaç: 2010 in review | Un altre blog més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s