El periodisme ciutadà és una gran mentida

Deixeu-me començar amb un exemple de per què penso això:

Quan es va inaugurar el web del 3cat24.cat els responsables van incloure una secció que s’anomenava “periodisme ciutadà”, on la gent normal i corrent podia enviar les seves notícies. Les notícies que en teoria importen realment al ciutadà normal i corrent. De fet, la primera vegada que vaig entrar al web algú ja havia enviat una notícia: un vídeo de 3 minuts sobre el mal estat d’una sortida d’emergència d’un edifici públic. Era una notícia que havia enviat un ciutadà sobre un tema que en teoria hauria d’interessar a la gent. Però jo em vaig sentir estafat. En aquell moment vaig pensar que jo no vaig anar a la facultat perque qualsevol intrús em robés la feina i pengés el seu producte, d’una qualitat no ja discutible sinó pèssima, i a més a més que a l’empresa li surti gratis.

Afortunadament, els senyors de 3cat24.cat ho devien veure en aquell moment i van decidir no continuar amb la secció.

Per FER de periodista, ho pot fer qualsevol. Ho he dit i ho continuu dient ara. Fins i tot un mico amb els ulls embenats i un llapis entre les dents pot arribar a explicar què passa al món amb quatre fotos i un bloc. Però per SER periodista, aquest qualsevol ha de tenir temps suficient cóm per treballar-hi a temps sencer per poder fer un producte de qualitat. I quan parlo de temps sencer vull dir les 24 hores al dia els 7 dies a la setmana. I quan parlo de qualitat vull dir que aporti alguna cosa nova i que interessi a un public ample. I el senyor que va enviar el video a la pàgina de la Corpo va fer una bona feina però avui dia tant la empresa cóm l’audiència li exigeix molt més a un periodista.

Ahir a la nit vaig anar a la primera xerrada organitzada pel BCN Media Lab. Hi havia entre els ponents Saül Gordillo, el director de l’Agència Catalana de Notícies, que en va deixar anar un parell que al principi van sonar un pèl massa grosses, però que eren veritats. La primera: que el ciutadà mai podrà fer notícies en un mitjà que es valgui, com a molt podrà ajudar a fer-la. I la segona: que cada vegada més, gràcies al 2.0, hi ha més continguts però també menys periodisme. El fet és: quants periodistes bloggers poden presumir que treballen pel seu blog i no per un mitjà de comunicació? I quants periodistes posen notícies als seus blocs quan ja tenen tot un mitjà de comunciació al seu abast per penjar-les? Personalment, a part de Perez Hilton no conec a cap altre blogger que tregui exclusives, que al cap i a la fí, és el que ens van dir a la facultat que era la base de l’excel·lència del periodisme, és a dir, el bon periodista és aquell que treu exclusives i les sap explicar. I segueix la seva evolució 24 hores al dia 7 dies a la setmana, cosa que no pot fer un ciutadà normal i corrent.

Ara, els mitjans que s’anomenen de “periodisme ciutadà” a la vegada també solen fer servir aquesta expressió massa a la lleugera. Pàgines web de periodisme ciutadà cóm ara la de més prestigi mundial d’origen coreà OhMyNews també compten amb periodistes professionals a la seva plantilla. I la xarxa d’Indymedia va ser formada en un principi per periodistes professionals que quan van anar retirant-se del projecte i van deixar-ho en mans de programadors informàtics aquest projecte va deixar de tenir sentit.

Així que el periodisme ciutadà és una gran mentida. Perque o es maquilla quan en realitat qui fa les informacions són professionals o perque el ciutadà que no és periodista no s’hi pot dedicar exclusivament.

Anuncis

6 comentaris

Filed under universitat

6 responses to “El periodisme ciutadà és una gran mentida

  1. Retroenllaç: Tweets that mention El periodisme ciutadà és una gran mentida « Un altre blog més -- Topsy.com

  2. Laia Nonell

    és el que té que es confongui periodisme amb explicar què passa, i periodisme és que la gent entengui el que passa

  3. Pere

    I per ser periodista no cal saber escriure sense faltes d’ortografia i tenir un cert estil? He flipat veient coses com “cóm” (més d’una vegada), “gràtis” (Oh! Una “a”! Posem-li un accent, obert això sí, que fa molt català…), “cómpten”, “perque” (més d’una vegada també), etc.

    Trobo que reclameu molt i oferiu molt poc. Potser que us espavileu i no maltracteu la llengua d’aquesta manera.

    • Marc Figuerola Delgado

      Merci Pere. Ja ho he arreglat. A vegades els accents em superen i com que sóc un pobre blogger i no tinc cap editor que m’estigui supervisant, la cago bastant en aquest sentit.
      Reclamem molt per poder fer la nostra feina bé i perque el compromís que els periodistes tenim amb el públic és el nostre actiu més important i l’hem de cuidar. Però tot i que la eina bàsica dels periodistes és la llengua, no sóm nosaltres els seus guardians. Si ho fossim, malament rai! No creus?

      • Pere

        No en sou (“sóm”? ja hi tornem) els (únics) guardians, però:

        1) és la vostra matèria prima i l’hauríeu de fer servir bé, qüestió de professionalitat (un cuiner no et servirà una delícia en un plat brut, oi?)

        2) molta gent té en els textos periodístics el seu major contacte amb la llengua escrita; hi teniu, doncs, una responsabilitat.

        I sobre el fons de la qüestió: fer la vostra feina bé només depèn de vosaltres, no de si un/a ciutadà/na us envaeix temporalment el terreny. Si sou els que en sabeu, només cal que ho demostreu.

        Això no treu que, afortunadament, hi ha molta gent que sap escriure, i bé, i que és capaç d’explicar una història d’interès sense haver passat per una facultat de periodisme, així com hi ha dotzenes de titulats que devien copiar i/o fer campana tota la carrera, perquè no són dignes del seu títol.

        Denunciar l’instrusisme professional és només, en la major part dels casos, una manera de tapar les pròpies vergonyes. Ja ho he dit abans: poseu-vos les piles i aposteu per l’excel·lència, no pel proteccionisme.

  4. Marc Figuerola Delgado

    Discrepo.
    La matèria prima no és l’idioma, és la realitat. Un fotoperiodista no fa servir més idioma que la imatge. I en un món globalitzat un periodista ha de saber fer servir diverses llengües, ja sigui per llegir-les com per escriure-hi. A les redaccions sovint arriben teletips de Reuters escrits en anglès, de AFP en francès i de la DPA en alemany que els redactors han de desxifrar… Pensa que només fa cinc anys un escàs 5% dels periodistes de l’Estat espanyol sabia anglès… i ja veurem què farem quan Xina i els països de parla àrab tinguin agències d’informació fortes.
    El plat, l’ús de l’idioma, ha d’estar net, això és cert, i la presentació ha de ser el més acurada possible, també és cert.
    Sobre l’intrusisme professional: n’hi ha massa, i no només a la premsa del cor. Però no és la Belen Esteban la que em preocupa. El que dic és que el “Periodisme ciutadà” entés tal i com s’entén ara mateix no és res més que l’apartat de “Cartes al director”. Que hi ha blocs de qualitat, n’hi ha. Que hi ha grans escriptors que expliquen molt bé què passa al món, també. Que hi ha redactors que els hi bufa, com a tot arreu. Que s’ha d’apostar per l’excel·lència, sempre! Però no tothom pot ser un bon periodista de la mateixa manera que no tothom pot ser un bon polític o no tothom pot ser un bon mecànic de cotxes o un bon mestre o un bon cuiner. I, precisament els que s’anomenen periodistes sense que puguin, o que no vulguin, aspirar a la excel·lència en això, millor que s’abstinguin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s