Catalunya esquizo

Aquest cap de setmana prop de 1.600.000 persones han envaït els carrers de Barcelona. Sí, sí. I no és que hagi muntat una empresa de recompte de persones cóm Lynce però a l’alça, sinó és que estic comptant les persones que vam manifestar-nos (entre les quals m’hi compto) en contra de la sentència del Tribunal Constitucional (i per la In, inde, independència!) i també les que van sortir a celebrar que Espanya va guanyar anit la Copa del Món.

De fet, aquest cap de setmana Catalunya ha patit esquizofrènia aguda. No és una cosa que només es digui des de la caverna mediàtica espanyolista, ni tampoc des dels púlpits dels “spin doctors” de la “Catalunya real” (per cert, que algú m’expliqui què és això de la Catalunya real, si us plau. Serà que estic visquent a Matrix i jo sense saber-ho), sinó que és una cosa notòria i palpable, assumida fins i tot per alguns sectors independentistes.

Diuen que el primer pas per curar-se de qualsevol malaltía és reconèixer que s’està malalt.

Sí, a Catalunya tenim un problema perque molts dels que vam anar a la mani del dissabte reclamant la dignitat que es mereix el nostre petit país, també hem gaudit amb “la Roja” durant aquest mundial. Jo no me n’avergonyeixo. Han jugat de collons i m’han fet disfrutar molt. Tot i que a la final anava amb Holanda.

I per què anava amb Holanda a la final si m’agradava cóm jugava “la Roja” ?, us estareu preguntant alguns, mentre d’altres ja m’estareu titllant de “traidor” o ja, directament ni esteu llegint per aquí… Molt fàcil: L’entorn. L’equip és una meravella, una màquina de fer futbol engreixada per la filosofia de La Masia, on mana el tiki-taka i el joc net per sobre de “la furia” segacames. (puntualitzo: quan dic “la furia” tant em refereixo al joc d’Holanda cóm al joc de la selecció quan Camacho…). Es mereixien guanyar el mundial. Molts d’aquests jugadors també ens han donat els millors anys a Can Barça i s’ho mereixien. Però era escoltar Telahinco, o segons quines emissores de ràdio o llegir segons quina premsa… i se’m destrempava.

Em sento estrany. Tot i això, estrany dins de la normalitat. Estrany, oi? Un equip que ha jugat de puta mare i que té un estil de joc i uns jugadors amb els que m’hi sento identificat ha guanyat la copa del món. Però en conjunt no és la meva selecció, no m’hi sento representat.

Cóm tampoc em sento identificat amb el país que apareix a la portada del meu passaport, ni amb cap dels reversos de les monedes, ni tampoc amb cap de les banderes que hi ha davant de l’edifici de les Nacions Unides.

Tampoc em sento identificat, paradoxalment, amb el DNI. Un document que m’identifica, però jo no l’identifico.

En fí, felicitats, Espanya per haver aconseguit la vostra primera Copa del Món. Quan Catalunya jugui a Brasil ja tindré més clar a qui animar!

Advertisements

6 comentaris

Filed under Uncategorized

6 responses to “Catalunya esquizo

  1. confusedinbarcelona

    estic amb tu markitus…em sento igual!

  2. Retroenllaç: Estiuernar « Confused in Barcelona

  3. Jo m’he sentit igual! Estranya també i no identificada ni involucrada (no vaig ni veure acabar el partit, tothom celebrant-ho i jo al llit). El Barça ja és una altra cosa, però. Salutacions Marc!

  4. Comparteixo opinió, raonament i sentiments amb tu, Marc. Només vull afegir que jo sí que vaig anar a favor d’Espanya fins el final. No perquè em senti espanyola, sinó per simple proximitat geogràfica, perquè els jugadors si que me’ls sentia meus, pel gran joc que van fer i pel mal joc dels contrincants.
    Felicitats pel bloc. L’acabo de descobrir però a partir d’ara el seguiré. Et convido a visitar el meu. Sovint, el món caní és força més civilitzat i net que l’humà.

  5. Jo vaig fer un exercici bàsic per decidir a qui tenia que animar. Vaig posar sobre la taula una carta anomenada “Ecspanya” i una anomenada “Holanda”.

    Vaig evidenciar que la carta “Holanda” m’era indiferent, mai havien parlat de mi, no m’havien fet mal, censurat ni res per l’estil. Després vaig mirar la carta “Ecspanya” i ràpidament em van venir al cap records de quan la Selecció vermella votava en contra del reconeixement oficial de la Selecció Catalana.

    Nosaltres no hem jugat a futbol per raons polítiques, no esportives. Per això, tot i que uns professionals del futbol que em cauen molt bé juguen amb la “Roja”, no els he animat ni un sol segon. Ho he tingut clar des del primer minut de partit.

  6. Retroenllaç: 2010 in review | Un altre blog més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s