Feta la feina…

Feta la feina i vistos els resultats, només puc dir: Moltes gràcies als qui van votar, als qui no van votar perque són abstencionistes però sabien de què anava la cosa, als qui van fer campanya, als qui van fer contracampanya perque ens van acabar fent campanya, als convençuts del Sí, als convençuts del NO democràtic, als indiferents que també van venir a votar en blanc, als que fins i tot van votar nul, als caps de mesa, als vocals, als que treien la pasta a particulars i empreses, als que feien pancartes, als que les penjaven, als que els hi va quedar clar que no feiem un referèndum independentista, sinó una consulta sobre la independència, als qui els hi va quedar clar d’aquests que es tractava d’una “consulta SOBRE la Independència” i no una “consulta PER la independència”, als informàtics que la van liar parda ahir a la tarda per aixecar expectació, als informàtics que no la van liar parda però van fer una feina magífica (els que la van liar parda, també, però ja els hi val!), als de logística pel càtering i per donar-nos tot el que vam demanar els de premsa, als voluntaris que van participar, als voluntaris que van mobilitzar a altres persones perque es fessin voluntaris, a la premsa que va venir encara que fos per parlar bé de nosaltres 😉 , al senyor observador internacional que no entenía ni papa del que li deiem si no era en anglès però es va mostrar molt atent i amable, al portaveu Antoni Dalmases per haver fet la seva tasca cóm déu mana, al Marc Monràs per tirar endavant la consulta quan això estava en un moment crític, a la comissió organitzativa per haver pres aquesta decisió tan valenta en aquell moment, als de la comissió de finances per empescar-se la manera de trobar pasta, als de la comissió d’informàtica per empescar-se el tema dels netbooks, al Toni Munyoz que no ha pogut ser present el dia D però ha fet de factòtum de Consulta Sabadell fins que va pirar al Quebec a portar-hi la cultura popular catalana (ha sigut molt gran tio, ho hauries d’haver vist), a l’equip de comunicació interna i externa, que anava i venia però els membres més entranyables han sigut el Joan Vives, la Tona Codina, el Cesc Vallribera (gran tracte amb el Brunet per fer la publi a cines, busos i banderoles! Enorme!) i l’Anna Muro (tu i jo cóm el gat i el gos a vegades, però en el fons els dos voliem el mateix), a l’equip de premsa que també anava i venia, però al final al dia D va venir la Berta Gusi, la Pilar Armengol, la Carme Forcadell, la Assumpta Ballbé (et dec un sopar xD) i l’Oriol Creus. Moltes gràcies també, aquest el deixo pel final finalíssim perque diuen que el millor s’ha de deixar pel final, el meu gran company durant els últims 4 mesos i al qui li dec moltíssim i s’ha convertit en un gran amic: moltes gràcies per aguantar-me Francino!

En definitiva: M’has donat sis mesos de molta feina i de moltes alegries i misèries. M’has donat sis mesos ón he vist que un floc de neu acabava convertint-se en una gran bola enorme que ho arrossegava tot. Moltes, moltes gràcies, Consulta Sabadell!

Anuncis

3 comentaris

Filed under politiqueig

3 responses to “Feta la feina…

  1. Joan de Sabadell

    Burru! Que m’has emocionat, tros de cosa!

    Queda camí i el farem plegats: l’objectiu és un estel, però la riquesa és en el camí, en les mans, en els caps i en els cors de tota aquesta gent; en el goig de compartir i treballar per un projecte de país; en l’aprendre els uns dels altres, i això ens millora com a persones.

    Veus com jo també en sé de posar-me carrincló? 🙂

  2. Cesc

    Gràcies a tú també! 😉

  3. nen, mira que n’ets de “marranu”. quasi no veig la lletra, perquè un líquid aquós que, no sé perquè, s’està instal·lant en els meus ulls, m’ho fa veure tot borrós. aquets mesos m’ha recordat la meva relació professional-quasidomèstica, amb un jovenet de 15 anys que vaig tenir la sort de conèixer quan jo en tenia uns 27 o 28. És en Miquel i ara ell, és molt bon professional i molt famós. espero sincerament que passi el mateix amb tu. però m’has de fer cas com va fer ell… ja ja.
    ha estat molt macu i, com deia en Bogart, espero que sigui el principi d’una bona amistat.
    be, ja la continuació.
    i ja saps, en cas de necessitat, Nervocalm gràgees, com el pare de la Mafalda, ;-D
    un petó molt fort i… seguim endevant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s