Jordi Pujol

Acabo de tornar tot just de Barcelona de veure al President Jordi Pujol. Tot un mite vivent, aquest home. No era la primera vegada que el sentia parlar en petit comité, ja va venir fa uns quants anys a la Facultat a fer una conferència on, potser degut a que els exàmens estaven a prop, no va arribar a omplir la meitat de la 201, l’Aula Magna. Tampoc ha sigut la vegada que l’he tingut més a prop, si voleu que us digui la veritat. Li vaig donar la mà quan jo treballava al CCCB i ell va venir a fer una conferència allà.

Però avui he tingut la sort d’endinsar-me a la cova del drac, el seu despatx del Centre d’Estudis Jordi Pujol que té al Passeig de Gràcia, amb la resta de companys de classe i, sobretot, gràcies a la meravella de professora de Seminari que tenim, que ens ha portat fins allà gairebé de la maneta.

Entaular-se amb el Jordi Pujol porta a una curiosa sensació de fortuna, de  sentir-se afortunat per poder escoltar-lo de ben a prop. Segurament cóm a professor el Pujol hagués durat dos dies, però quan s’enrotlla (i oh i tant que li fot al rotllo!) l’escoltes fil per randa. Pel respecte que se li té i que se li deu (per tot el que representa ser el primer president de la Generalitat democràtica després de Franco i per la seva obra de govern durant 23 anys) i per què  al capdavall l’entens. I perque es fa seguir el fil. I això sense ser un gran orador, i potser el que t’està explicant no és res nou per tu, però té el gran dó de la simpatía. Almenys a curta distància. I això per un polític és molt important.

Em sembla que mai he estat a prop d’un personatge tan carismàtic a la vida. Bé, sí, quan vaig estar a Eurodisney i em vaig fer una foto amb el Mickey Mouse, però allò era un tio disfressat de Mickey.

No en va tots els llibres de text d’Història Contemporània de Catalunya, i molts d’Espanya, tenen la seva foto. La de Pujol, vull dir.

I què m’ha semblat el Pujol? Doncs que aquest home té una salut de ferro a punt de fer els 80 i que no m’agradaría ser secretària seva. Jordi Pujol és un home que està acostumat a manar, i mana molt. És un home al qui se li nota que li agrada tenir el control de la situació i, no tan sols això, sinó que se la fa seva.

Havent-lo conegut, crec que ningú cóm Pujol pot ser un millor exemple d’un dirigent de mà de ferro amb guant de seda.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Retrats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s