Que sigui un “Sí” o un “No”, però que vagin a votar!

Primerament, voldría felicitar a les diverses plataformes ciutadanes que han organitzat les votacions de les consultes d’ahir. Felicitats. Heu fet una feina ben feta i heu aconseguit que avui es parli més de democràcia i menys d’enfrontaments amb feixistes als mitjans de comunicació.

Després també voldría queixar-me de l’actitud, tant de Alfons López-Tena cóm d’Uriel Bertrán, que han començat a passar-se la patata calenta sobre el tema de la participació d’ahir, que ara en parlaré. Segurament una gran part de la gent que va anar a votar ahir, independentment del que van votar, hauría volgut que aquesta disputa s’hagués fet a porta tancada, per mòbil, per messenger o cóm es vulgui fer però que les conclusions haguessin sigut unitàries. A les consultes no s’hi presenta cap partit, i per tant, tampoc crec que calgui marcar paquet. O follem tots, o la puta va al riu.

I en aquest cas, jo crec que la puta se’n va de pet al riu.

Quan la Coordinadora per la consulta sobre la independència va anunciar el dissabte que un 40% de participació sería un èxit se’m va glaçar la sang. Finalment ens hem quedat amb una participació que no arriba al 30%. Un pet, vaja. O millor dit, un peterret. Si tenim en compte el procès d’independència de l’últim país reconegut internacionalment i per la ONU, Montenegro, quedem molt lluny. Cóm d’aquí a Vladivostok, si fa no fa.

Fem memòria. La ONU va imposar dues condicions: la primera, que participés el 50% del cens. Va votar un 83% del cens, aquí la cosa va estar superada i per escreix. La segona condició va ser que cóm a mínim el vot independentista fos del 55%. Montenegro va ser el sisé país sortit de l’antiga Iugoslàvia amb un 55’5% dels vots a favor.

Però hi ha una petita diferència entre el referèndum de Montenegro i les consultes d’ahir: el referèndum era vinculant, les consultes, no.

Es va anar a buscar més el vot del "Sí" que no pas el vot de la ciutadania.

Una altra diferència: les consultes sobre la independència es van convertir, mediàticament parlant, en “referèndums independentistes”. Durant tot aquest temps des de les diferents plataformes s’ha apostat més en captar al votant del “Sí” en captar al votant, en general, fins al punt que en l’acte d’inici de la campanya de les consultes, el 29 de novembre, va haver qui va demanar que també anés a votar qui no estigui a favor de la independència. Això sería un bon argument a favor de la democràcia, de la participació i de tothom i sería un altra bon argument en contra de tots els grups de feixistes que es manifesten per tocar els pebrots.

Fer consultes és un exercici de democràcia. I ara que s’acosten dues onades més de consultes -una pel 28 de febrer on votaran 10 municipis, i una altra pel dia 25 d’abril, on votarà Sabadell (a les quals ja m’he inscrit per anar cóm a voluntari d’organització) i Barcelona- proposaré aquest eslògan perque la gent vagi a votar:

“Pots estar a favor o en contra de la independència, però no per això deixes de ser català. Vota”.

Anuncis

3 comentaris

Filed under politiqueig

3 responses to “Que sigui un “Sí” o un “No”, però que vagin a votar!

  1. Pati

    Ja era hora de que algú cridés que també existeix es vot en contra, que mos donau peu a criticar-vos si només enfocau sa campanya al sí independentista. Es bo reconèixer sa diversitat d’opinions i una consulta oberta.
    Molt bon eslògan.

  2. Malgrat que no l’acabo d’entendre del tot i en tot, (i potser és massa passional) coincideixo amb el procés que en López Tena ha descrit a Àgora: l’esquisida neutralitat de la Plataforma osonenca, la crida a la participació, i que després els partits facin campanya pel si o pel no (llàstima que d’aquests 2ns n’hi havia pocs).

    I felicitats pel blog!

  3. Felicitats pel blog nano!
    Potser Catalunya encara no estava preparada per celebrar un referèndum però el que ha quedat clar amb aquesta festa de la democràcia és que, cada vegada som més els independentistes sense complexos, cada cop som més els catalans emprenyats, cada cop som més els que veiem que amb Espanya no anem enlloc. Ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s