Lleialtat i noblesa

Si m’hagués de fer un tatuatge, crec que seríen aquestes paraules abans de fer-me un dibuix tribal, o un animaló o qualsevol altre cosa de la qual segurament me’n cansaría a les dues setmanes d’haver-m’ho fet.

Potser sona una mica èpic, però són dos conceptes que s’entrellaçen d’una manera extranya. M’explicaré: una persona només és noble pels seus actes, i l’acte més noble és la lleialtat envers els demés. Ara, la lleialtat sempre és una cosa interessada, ja sigui per aconseguir una recompensa per part dels altres o per trobar-te millor amb tu mateix. Aquí la gràcia, que la lleialtat, que en principi és una cosa molt noble, tingui sempre un preu.

Enrevessat, oi? Doncs ara venen les paraules majors.

Mira que ben pintat!

Mira que ben pintat!

Deia Maquiavel a “El Príncep” que els dirigents que complíen amb la paraula que donaven, és a dir, els que eren lleials al seu poble, eren persones lloables. Tot i això, moltes vegades és millor que el dirigent no compleixi les seves promeses, perque resulta més costós complir-les que no pas no fer-ho.

No obstant, si la lleialtat és una cosa egoïsta, la noblesa és una cosa que te la donen els altres perque te la guanyes. És a dir, tu decideixes amb qui ser lleial, i cóm, però depenent de cóm portes aquesta relació els demés podran dir si és un acte noble o no. No és el mateix ser lleial a algú per la pasta que pugui passar-te després de palmar-la, que perque t’interessa estar bé amb aquella persona i a la vegada amb tú mateix, ja sigui familiar, la teva parella, un amic o un company de curro o de classe.

La qüestió és perque a tu t’interessa ser-li lleial d’una manera “desinteressada”.

Ara, però: ser lleial a una persona que no és lleial a ningú més que a sí mateixa no és noble, és ser un llepaculs. A menys que hi hagi un intercanvi econòmic per entremig de manera regular (allò que nosaltres anomenem sou o salari). Aleshores a això se l’anomena curro del marrón del quinze.

En canvi, ser lleial a una persona que sí que és lleial a uns principis i a altres persones, a aquesta persona que gaudeix de la lleialtat de l’altre també se li demanarà que et sigui lleial. I tu la veuràs cóm una persona noble perque t’és lleial i aquesta altra persona et veurà cóm una altra persona noble perque li ets lleial.IMG_0479

És difícil, ho sé. Crec que és difícil perque a més, sé que el que he dit és inexacte. Però qui ho sàpiga investigar i escriure amb més qualitat i amb més ènfasi segur que estarà fent una tesi doctoral d’humanitats en antropología.

I acabo de donar una idea gratis.

En fí, el que volía dir és que la lleialtat per una persona hauría de portar a la honestitat (dir la veritat), i aquesta a la honorabilitat (actuar segons aquesta veritat). I d’una persona honesta i honorable solem anomenar-la cóm una persona noble.

Lleialtat i noblesa.

Malauradament, i cóm era d’esperar, no hi ha gaires persones lleials i nobles al 100%. Jo m’hi incloc. Perque qui aspira a ser lleial i noble sense embuts moltes vegades acaba fent el contrari.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s