Moltes gràcies!!!

Central Park

4 d’agost del 2008. La meva nòvia Christina i jo estavem passant una setmana de vacances a Nova York i va donar la casualitat que el Barça va passar per allà a fer un partit de l’Stage de pretemporada. Així que aprofitem per anar a la porta de l’Hotel St. Regis, on estan hostatjats els jugadors i la directiva, per tafanejar una mica i provar sort, a veure si es deixen fer una foto o ens signen algun autògrafs. Però després d’esperar prop d’una hora, juntament amb altres afeccionats i curiosos, els veiem cóm desfilen ràpidament cap a l’autocar a través del passadís que han format els de seguretat de l’hotel (“More back! More back!” “Una mica més i tornem a Barcelona mateix amb tant more back!”).
“Ja els hem vist prou” vaig pensar mentre s’allunyava l’autocar i la Christina i jo començavem a pujar per la 5a Avinguda amb la idea d’arrassar-la en una tarda de consumisme extrem al més pur estil americà.
Després de la tarda de compres, que al final no va ser tan pantagruèlica cóm en un principi ens vàrem pensar (un parell de samarretes de la NYPD, un iman de nevera de l’Empire State Building pel meu germà, i quatre parells de sabates de marques poc conegudes, a dos parells per cap), vàrem arrivar a l’hotel realment esgotats. La primera cosa que va fer la Christina va ser deixar-se caure al llit, literalment, amb les bosses encara a la mà i de bocaterrossa. Jo em vaig limitar a seure en un racó del llit, posar la tele i acomodar-me. Al cap d’una estona jo ja començava a tenir gana i li vaig proposar a la Chris d’anar a sopar. Ella estava tant cansada que al final vaig decidir d’anar a buscar un parell de BigMacs al McDonalds que hi ha a la 3a Avinguda, entre la 50 i la 51, per després cruspir-nos-els a l’àtic de l’hotel, on un es sentia cóm si estiguessis totalment integrat a Nova York, amb els gratacels brotant per totes bandes i tu al mig. Al punt exactement equidistant entre els edificis, el cel i la terra. Una sensació que a mi, personalment, m’encantava.

Així que vaig anar a buscar la teca al McDonalds. Arribo, obro la porta, aixeco la vista i… sorpresa! Qui hi havia assegut on la nit anterior hi erem nosaltres? Doncs tres dels millors jugadors que han sortit mai de la pedrera del Barça: Iniesta, Valdés i Puyol.
Vaig estar a punt de fer-me pipí a sobre de la emoció

triodasos

.
Tot i això, la neurona va poder pensar “Aplom, Marc, aplom, Estàs acostumat a que passi gent famosa pel teu costat. En veus cada día a les redaccions…  No et deixis emportar pel ridícul…”, però la meva sang és blaugrana i a vegades pot més que la materia gris. Quan vaig passar pel costat del trio d’asos no em vaig poder estar i vaig deixar anar un “Hostia, perdoneu, perdoneu, perdoneu, però és que la veritat jo no us feia aquí. Sou uns cracks!”. Els tres gegants del fútbol es van mirar entre sí i van deixar anar una rialla. El Valdés em va dir: “No ens feies menjant al McDonalds, oi?” li vaig respondre “Més aviat no m’esperava que pogués tenir tres cracks del fútbol cóm vosaltres tant a prop, tant lluny de casa i molt menys on ahir vaig estar sopant amb la nòvia!”.
A partir d’aquí vaig poder gaudir d’una conversa amb tres ídols, amb tres persones que m’han fet vibrar davant de la tele, amb tres llegendes vives del barcelonisme. Només per a mí. Va ser la hòstia. És indescriptible la sensació que vaig tenir, però crec que el que més s’acosta sería cóm si estigués a la terrassa de l’hotel, envoltat de gratacels i en el punt exactement equidistant entre els edificis, el cel i la terra. Però cóm si jo fos un gran apassionat de la arquitectura i celebressin els Pritzker de la mateixa manera que es celebra un títol del Barça.Joiniestaivaldes
Crec que vaig estar una hora ben bona amb ells. I recordo que vam parlar de Nova York i de què tal els hi estava anant amb el Guardiola cóm a nou entrenador. Els hi vaig dir que estava acabant periodisme… “Esportiu?” Suposo que aquí es devíen ensumar que jo explicaría alguna cosa als mitjans i es van incomodar una mica. Que el pringat de torn vagi al McDonalds no té gràcia. Que ho facin tres dels millors esportistes d’èlit que hi ha al moment quan a casa seva no poden ni sortir de casa sense que vigilin els seus moviments amb lupa… Crec que vaig sentir un “buf!” d’alleujament quan vaig dir que m’interessava més política i internacional.
El més divertit és que el McDonalds estava ple i tothom que entrava passava de llarg de la taula on estavem asseguts, els meus ídols i jo. Excepte un noi que va entrar i tot just passava pel nostre costat va exclamar ben alt: “Fútbol Club Barcelona players!  I know you! Puyol! Valdés! Iniesta!” i Els tres van fer “No, no, no”. “Yes, you are!”. I va tornar a repetir ben alt, mentre els assenyalava “Puyol, Valdés, Iniesta!” El noi, segurament ianqui, tenia la lliçó ben apresa i Valdés, que el vaig trobar un autèntic murri em va assenyalar i va dir: “And this is Pirlo, from AC Milan!” “Pirlo?” Vaig preguntar-li. “Si tio, t’hi assembles molt”
Aleshores em vaig adonar que tenia a la Chris esperant-me a l’hotel i vaig decidir tornar abans que es refredessin els BigMacs del tot. Em vaig acomiadar i abans d’anar-me’n vaig dir “Us he de demanar una cosa, abans de tot” “Entrades?”, va dir el Valdés. “No, no. Encara que tampoc estaría malament”. La única cosa que els hi vaig demanar va ser que em donguessin alegríes, que ens donguessin alegríes a tots els culés. No demanava que guanyessin ni la lliga, ni la copa, ni la champions. Només demanava que quan encengués la tele i veiés un partit del Barça que juguessin bé i que marquessin molts gols. Alegríes. Que ens fessin patir d’emoció, que ens fessin vibrar, que ens fessin sentir orgullosos de ser del Barça i que després de veure un partit, haguent guanyat o perdut, no anessim al llit amb la sensació que ens tornavem a trobar amb un Barça impotent.
Ara, amb possibilitats reals de guanyar la Lliga aquesta setmana, quan estem a la final de la Copa del Rei i demà passat toca o caixa o faixa a Old Trafford Stamford Bridge amb la Champions, i sobretot, sobretot, després del 2-6 al Bernabeu (on vaig gaudir tant que si m’hagués mort celebrant-ho a Canaletes hauría sigut una cosa envejable per molts) (ja m’imagino arribant al cel i que em preguntin “I tu, cóm has arribat aquí?” “Doncs mentre celebrava a Canaletes que el Barça va fotre-li un set al Madrid a casa seva” “Quina enveja! Jo la vaig palmar després de veure cóm li remuntava el Numància!”) Perdó. Reprenc el fil: …després del 2-6 al Bernabeu crec que és el moment de donar-els-hi les gràcies. No només a l’Iniesta, al Valdés i al Puyol, sinó també a la resta de l’equip. Moltes gràcies, sincerament. De tot cor. Per haver-me fet vibrar amb el vostre joc. Per encendre’m cada vegada que marqueu un gol. Per donar-me tant bon humor quan he d’anar a treballar el dia següent dels partits.
Moltes, moltes, moltíssimes gràcies per haver-me donat tantes alegríes.
Visca el Barça!

Anuncis

5 comentaris

Filed under Barça

5 responses to “Moltes gràcies!!!

  1. Borja

    Marc m’ha agradat molt l’article però em sembla que el Chelsea encara juga a Londres i no a Manchester. Es a dir, a Stamford Bridge!

  2. Motos

    L’alegria eterna que tot culé espera és difícil però no impossible. El Guardiola s’ensuma que les alegries d’avuí podrien ser l’inici dels disgustos de demà, però tot i així tmb espero com tu Marc que segueixin jugant com juguen, amb alegria, i espero que ho facin fins que l’ànima els digui prou. Malgrat que les cares dels jugadors hauràn de canviar perqué son humans i no inmortals, l’escut que es llueix des del nostre cor quan portem o no portem la samarreta, segueixi brillant com el futbol que es practica.

    Visca el Barça i per moltes… alegries!!

  3. Claudia.bcn

    Gran Marc!! molt gran! m’ho he passat bastant bé llegint-lo! quin crack nanu, allà una horeta parlant. Si es que al final s’acaben tenint converses de la manera que menys t’ho imagines, amb persones molt grans!! (jo també n’he tingut)

  4. Retroenllaç: El millor equip de futbol que mai ha trepitjat un terreny de joc « Un altre blog més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s